Exhibicionistes vs. Espectadors

Exhibir   Mostrar en públic

                         Intentar cridar l'atenció

Tothom en algun moment ha estat, és, serà un exhibicionista (qui no ha cridat l'atenció en algun moment?). Qualsevol conducta per 'normal', quina paraula més ambigua aquesta..., que ens sembli, pot ser objectiu de mirades, critiques o malinterpretada.

En el sentit ampli l'exhibicionisme és la inclinació d'un individu a exposar-se en públic de forma espontània i excessiva (però qui determina què és excessiu?), sense ajustar-se a les normes socials (on es poden consultar aquestes normes?). 

Cada dia es passeja per Barcelona el senyor Esteban, 'el senyor nu de Barcelona', la seva intenció no és cridar l'atenció, tan sols li és incomode portar roba a l'estiu; "o és que la gent neix amb roba posada?", diu en una  improvisada 'entrevista'. La gent no s'escandalitza al veure'l, no l'han detingut per escàndol però es que  en tindrien motius? Per que ens hauria d'escandalitzar això? En realitat qui tindria el problema, ell o qui s'el mira 'malament'?

Hi ha gent que no aprova l'existència d'espais anomenats naturistes, ja no tan sols platges com era més habitual. Però a sobre que creen espais aïllats, concrets per qui en vulgui gaudir algú ha de posar impediments? No és prou antinatural que una cosa tan natural hagi d'estar reservada a uns espais concrets?

Ens sorprèn veure a una parella a la platja a mitja tarda amb actitud afectuosa, potser aquests que tenen les 'normes socials' en dirien excessivament afectuosa. Però no ens sorprèn veure la mateixa actitud en un reportatge, d'aquests típics d'estiu estil "Ola, ola" o com es diguin, si és una càmera oculta i és de nit. Potser la foscor ho oculta tot? o es que les normes de la nit són unes altres? 

Aquesta parella potser no ho fa per cridar l'atenció però no poden evitar ser objectiu de les mirades de tots els que l'envolten; i si ho fan, doncs ja han aconseguit el seu objectiu, ser el blanc de mirades i comentaris. 

Però dins el significat d'exhibicionisme trobem que aquesta inclianció implica també el continu parlar de conviccions, sentiments, capacitats, aversions o gustos, sense invitació previa a això. 

Aleshores tenim que l'espectador tafaner que comenta l'actitud excessiva de l'exhibicionista passa a ser un exhibicionista més.