Āiur vedá

Aquest matí m'he llevat prou desperta, cosa no gaire normal últimament. A deu minuts per sortir de casa com cada matí, per agafar el bus com cada matí, per després agafar el tren com cada matí, per desprès agafar el bicing com cada matí, bueno... això ja no, que arribada la calor estacions plenes..., llavors... per anar caminant cap a la feina com cada matí; m'ha vingut la inspiració de com començar l'entrada anterior, la idea ja la tenia, digues-li idea, digues-li fets que van ocorre. He agafat el paper que tenia més a mà i cap al carrer he baixat. El paper era una de les copies en brut que vaig fer d'un 'llibret' amb uns escrits per un regal. Un més dels full de la pila per reciclar, un més dels fulls mal impresos sobre la impressora que a vegades fa el burro. Però un contingut relativament escaient.

आयुर्वेद

El dia esperat està apunt d'arribar. La noia, neguitosa per saber el que es trobarà, no sap què cal portar. Però l'avisen que no necessitarà res, res en un estat literal, res en la seva totalitat. Tan sols ella i el seu moment, aquell que gaudirà i no voldrà acabar.
Preocupacions constants la fatiguen, l'estressen, necessita d'un moment com el que l'espera per desbloquejar les energies del seu cos. Estarà preparada per començar una experiència mística? Per harmonitzar l'equilibri entre ella i les influències bàsiques de la vida?
Només després ho sabrà, tan sols després d'aquest alliberament experimentarà el plaer dels sentits, de les emocions. Així aconseguirà arribar al fons del seu cos i de la seva ànima. Caldrà que sigui conscient d'on pot arribar per arribar, per voler i poder aconseguir aquest equilibri, aquest plaer per arribar al fons d'ella mateixa.
Però hi arribarà.

Llegint-lo recordo el moment en que el vaig escriure, va ser després d'anar buscant per diversos centres el regal més adequat. Recordo el que varem escollir al final. Recordo el moment en que me l'estaven explicant. Recordo que fins i tot a mi em van convèncer per anar i recordo que més tard vaig pensar lo bé que saben vendre en qualsevol cas.
Doncs ara m'aniria de meravella. Em conformo també amb un simple massatge, no demano tant no? Ja sigui per mandra d'anar, per garreperia de gastar o per qualsevol altre ximpleria, anar al massatgista ho vaig deixant. I així m'està anant, que l'esquena un dia em petarà de tantes contractures i inflamacions que no desapareixen així com així.
També em ve al cap la reunió de fa un parell de setmanes on ens van ensenyar uns quants 'complements' emprats en l'art del massatge. Recordo l'olor a fruites exòtiques dels olis, el gust de la xocolata, l'escalforeta de l'espelma...millor no continuar. Ara només falta complementar els complements amb unes bones mans.

Llavors... si està tot tan clar, a què estàs esperant?