pompompompom pom pomm pompompompom pom pomm, pompompompom pom pomm, pompompompomm pompompompomm!!

Hem vist que bé que heu tocat, quin concert tan ben travat.
Quines cançons clares i fermes, dignes d’uns homes de seny.
Sonava bona música i érem al final de tot.
El vostre estil ens fascina, on heu estat tot aquest temps?
I ens heu parlat del vostre país i de les coses que feu aquí.
Volem sentir-vos explicar la vostra vida, els vostres somnis i els vostres grans secrets.
I què bonic, què bonic, què bonic m'he dit.
I, Manel, avui entre el public hi ha mirades de complicitat
Avui, Manel, nosaltres piquem un ritme amb les mans
La cara que fèiem al anar cantant, crec que era de felicitat, crec que era de felicitat.
Són les coses bones de passar a l’eternitat.
Ho sap tothom, però no ho diu ningú.
Però, l’estona ha anat passant, i no trobem les paraules.
Tothom demà serà capaç.
I no passa res.
I tornàreu i ens dedicàreu el més gran dels vostres somriures.
Però, si dubtàveu, us haguéssiu pogut atrevir a sortir amb algú a fer una rima,
que arranqués somriures a tots els que escoltàvem.
Ja al final ens creuàrem l'entrada i demanàrem taula en un restaurant de tomàquet.
"Disculpi cambrer, ens podria ajudar?
Som a nit de desembre, com vostè ja sabrà".
Era abusiva tanta calor.
I ara era nit freda per ser desembre.
I nosaltres no volíem malgastar l'ocasió de tastar unes verdures amb tonyina i un bon pop.
I a vegades ens en sortim.
I ens va costar déu i ajuda sopar a un bon restaurant.
Passi-ho bé, que marxàrem cap a casa per perpetrar al llit un gran pla quinquennal.
Així doncs com no teníem son i passàvem per aquí,
i com malgrat la hora trobem un bon film,
però el protagonista està ben adormit.
I ja es hora d'anar a dormir.

Manic Monday

Six o'clock already I was just in the middle of a dream
I was kissin' ... (en realitat no recordo el somni...)

But I can't be late 'cause then I guess I just won't get paid (mmmm... diria que igualment no em paguen...)
These are the days when you wish your bed was already made.
It's just another manic Monday
I wish it was Sunday (diumenge tampoc)

'Cause that's my Funday (Funday?? on?? jo no en tinc d'això!!)

My I don't have to runday (oh)
It's just another manic Monday.

Have to catch an early train, got to be to "university" by eight
And if I had an air-o-plane, I still couldn't make it on time
'Cause it takes me so long just to figure out what I'm gonna wear
Blame it on the train but the boss is already there. (qui es creuria que el tren ha pogut arribar tard...)

It's just another manic Monday
I wish it was Sunday
'Cause that's my Funday
My I don't have to runday (com que no? qui treballa diumenge corre el diumenge)

It's just another manic Monday.

(...)

Així comencen (i gairebé acaben) Susanna, Debbi i Vicky i així comença també el meu dilluns, modificacions a banda (literalment)

Salt en el temps, sense comentaris. Una del mig dia, no es veuen núvols des de la finestra. En realitat no es veu ni el cel. Un cop de vent fa trontollar les febles branques dels alts arbres. Qui ho diria, un 30 de novembre i preguntant-me si haurà arribat el fred.

No importa, a les 6 del matí una ha de sortir preparada de casa amb el kit tardor/hivern/primavera/estiu. No ens podem refiar dels meteoròlegs que no es passen el dia analitzant que fan i deixen de fer els núvols.

No hauria de ser-hi allà, al costat de la finestra, al menys d'aquesta finestra, però hi sóc. Els plans no planejats tampoc surten com s'esperava, haurem de buscar un altre mètode. Ara quin tocava?

Fa bon dia, ningú m'ho ha demanat però fa bon dia (mocador al coll i abric a sobre per descomptat). Tot i que són un quart de tres, no hi gaire gent al carrer. Aprofito per donar un tomb en bicicleta per la ciutat. A veure si tinc sort i em toca la "grossa".

Desprès d'un anàlisi acurat, tinc el resultat: fre dret inutilitzable; conclusió: cap problema, mantenir distància de seguretat i no arribar a velocitats extremes.

Baixo per l'avinguda amb la tranquil·litat de no tenir pressa, què curiós, no? Treballadors anant "tant se m'en fot on", estudiants a estudiar o a treballar o a on vagin... en resum, personetes en un món de personatges.

És l'hora de tocar peus a terra, si més no més temps que els valuosos segons que ens otorguen els semafors en hora punta (punta per a qui?). Caldria dinar? Són gaire bé les tres de la tarda, potser fer un pensament i obrir la bossa per veure si tinc sort i trobo alguna galeta.

Desprès de passejar per una "eixample" vull cambiar d'aires i entro al món "raval". Tinc la tentació d'entrar a una botiga de menjar oriental, es queda en tentació. Encara recordo l'última vegada que vaig entrar: sopes instantanies, germinats frescos (almenys així ho venien), fideus de tot tipus i productes que vés a saber que eren. A la següent tentació hi caic. Holala!! no se m'ha perdut res a allà... pensava que era un altre cosa i surto desilusionada del local.

Del "raval" al "gotic". Cada cop que passo pel barri intento divagar per un carrer nou i descubrir llocs ben curiosos. Davant un outlet de la llar, una botigueta de complements i altres ben curiosa i al costat un restaurant de menú: 9€ al saló i 11€ a la terrassa; taules buides a la terrassa i ple al saló, serà el fred?

A la plaça ja tenen muntades les paradetes per Nadal. Entre molsa, pessebres, caga-tios i decoració variada veig, no sense dificultat, el relleu per les cames. Torno a no tocar de peus a terra.

Dels carrer de "santa caterina" al "born", esquivant la "rivera" per alguns "prohibit el pas". Carrers entre pujada i baixada, de pedra, en obres... és el que té la gran ciutat. Arribo al meu primer destí, la tentació dels queviures. No trigo massa en sortir, encara no són les cinc de la tarda i acaben d'obrir, no hi ha massa gent a aquelles hores. Continuo el camí cap al destí final, aquest serà més llarg, 35 quilometres de distància no es fan en un moment, potser es necessiten dos. 

Des d'un "triomf" en obres fins a un "gran-canove" a les fosques (abans d'entrar a sotaterra era de dia, com pot fer-se fosc tan rapid si només era un moment? serien dos llavors...).

Són les sis de la tarda, ja a casa el dia no s'ha acabat. Cal organitzar-se per demà, i per demà passat i per l'altre. Desprès de repostar i preparar, uns moments de reflexió per poder acabar amb un...

... continuarà.

To Catch The Audience's Attention

Un dia qualsevol a les 24h (00:00 o 12:00 p.m.), més concretament, un divendres a aquesta hora, un individu (l'anomenarem 'X'), arriba a casa disposat a perdre unes valuoses hores de son mirant "la caixa tonta" que té al menjador.  A aquesta hores de la nit i un divendres, no esperava trobar res interessant per veure, simplement volia provar el sofà que recentment havia comprat.

Gràcies a la nova tv digital, 'X' ha passat d'haver d'escollir un numero aleatori entre 1 i 8 (suposarem que 'X' tenia la sort, o desgracia, de viure a una petita capital de comarca on només tenien cobertura nacionals, autonòmiques i una local) a haver d'escollir entre un ampli ventall de possibilitats on en alguns casos s'arriba a més de 30 opcions.

Desorientat que estava el pobre i perplex de veure tanta quantitat d'anuncis publicitaris (amb pauses de més de 15 minuts de durada, resulta difícil mantenir la vista fixa a una successió d'spots), gràcies a l'invent del comandament a distància, ja no li queda excusa per manter-se fidel a una cadena

Només li calen uns segons per escollir on cal parar atenció i on no cal ni perdre uns segons més. No triga massa en trobar una cadena amb un programa interessant, no s'hauria imaginat mai estar mirant una cadena com aquesta un divendres a aquelles hores, però el programa que començava despertava la seva curiositat.

Es tracta de l'emissió d'un programa americà que la NBC va emetre fa un parell d'anys, "To Catch A Predator".  El "show" posa esquers a xats cercant adults que vulguin mantenir relacions sexuals amb menors d'edat. Un cop establerta l'edat de l'adult se li adverteix que esta parlant amb un menor. No important l'edat, alguns van a una casa indicada pel programa de televisió on suposadament els hi espera el menor. Allà els hi espera el conductor del programa, és a dir el presentador del show, amb les càmeres, inicialment amagades. Aquest porta impressa tota la conversa que va mantenir l'individu adult amb el, suposadament, menor, incloent en alguns casos fotografies que aquests els hi enviaven als menors.

Sorprenents són algunes declaracions que mantenen aquests individus, afirmant els seus actes, negant la situació o fugint corrents. Corre o caminar no els traurà però, de les manilles dels policies que esperen a la sortida.

Encara més sorprenents són les reaccions dels policies. Més de 5 per detenir a un individu, suposadament no armat, envoltat de càmeres que graven tots els seus moviments. Apuntat per les armes del cos de seguretat, emmanillat, immobilitzat, hi ha qui s'enfonsa, hi ha qui s'exalta. El sol fet d'intercanviar missatges sexuals explícits ja es delicte a California, entre d'altres estats, però anar a casa d'un menor volent mantenir sexe amb ell encara ho és més.

Es veu que en una primera entrega d'aquest programa, no és comptava amb la "col·laboració" ni del xerif ni de la policia ni de Perverted Justice (web dedicada a identificar i capturar pedòfils a la xarxa) i els presumptes pederastes fugien corrents.

A 'X' li sorgeix un dubte: què passa amb aquells menors que diuen ser majors d'edat via xat i van a la cita trobant-se allà amb majors d'edat els quals li havien seguit el fil volent mantenir relacions sexual? En molts casos els esquers eren els que iniciaven les converses al voltant del sexe.

Aquestes situacions no les exposa el programa. Què pot suposar per un menor trobar-se en aquella situació? També se li tiraran a sobre els policies?.

EL programa ha estat acusat de "fer noticies" en lloc d'exposar-les. A més pederastes arrestats, més audiència. Desprès de caure en la trampa, un dels sospitosos es va suïcidar i la seva família demandà al canal nord-americà per 105 milions de dòlars.

Perverted Justice es financia gracies a un suculent contracte amb la cadena de televisió NBC amb la que col·laborava directament en el programa de gran audiència. Això provocà crítiques per part dels seus detractors que a més a més els acusen d'haver publicat informació personal d'homes als quals havien acusat de delictes de pedofília i que finalment resultaren innocents.

A alguns judicis els fiscals no processaven els detinguts dient que molts casos havien estat "contaminats" pel trebal dels organitzadors.

Què buscava realment NBC? "To Catch A Predator" o "To Catch The Audience's Attention"?

Carta a una marcha anunciada

"Varsågod" será de lo primero que oirás al llegar,
y un "Adjö" dirás al marchar.

Contestarás con un "Jag mår bra" a un ¿Que tal?,
hasta que puedes decir genial.

Al chocar con un "Förlåt" acabarás,
y al empezar un "Jog förstår inte" no dejarás, diciéndolo sin parar.

Intenta no llegar a usar un "Lämma mig ifred",
y agota los "Vad heter du?"
aunque después repitas con "Kan du säga om det?".

Vigila con las respuestas a un "Hur mycket kostar den?",
pero sobretodo con los "herren" aunque no olvides aprovechar un
"Den här herren betalar för allting".

En caso de agobio busca siempre una"Utgång" que no esté "Stängd"
y no acabes teniendo que decir "Jag är trött".

"God morgan, eftermiddag, kväll, natt" para empezar,
y siempre acaba con un  "Tack".

     Lycke till!!!!


pd. Förstår du mig?

Not a ClockWork Day

09/11/2009 

Són les 14:40 del mig dia, 1h de marge, s'ha d'arribar puntual a la sessió, cal agafar bon lloc perquè es preveu completar l'aforament de la sala gran del gran Méliès.

Mentre esperem... uns espaguetis amb mantega, tomàquet, ceba i botifarres trinxades sense mantega ni budell de botifarra. Tenim temps d'assistir a una "master class" de menjar granada (veure vídeo aqui) i de recordar que cal assegurar-se que la cadena quedi ben tancada.

Arribem a Cinema Méliès per veure la mítica "A clockwork orange" sorprenentment en VOSE i en TRESD, casualitats de la vida...

no varem poder assitir a la projecció del final del llibre, si interessa aquest, i no interessa llegir el llibre abans de desvetllar-ho, mirar enllaç: molt breu resum de l'últim capítol. i més extessament aquí.

Ens vé de gust un té amb cafè i pastetes, la cosa es va quedar amb un té i una pasta, serà la crisi? Destaquem la participació amenint la vetllada de Medina-Azahara (no el grupo de música, si no més que una teteria al raval). El que es va parlar, i no parlar amb el té es quedarà entre aquelles quatre parets i més.

No era masa tard, o si, segons com es miri...Amb ganes per sopar, decidits anem al mític Pollo Loco. s'ha de veure i viure per opinar, i s'ha de repetir per contrastar.

continuarà, o no

gràcies per la seva atenció i fins aviat

¿Inicio de una buena amistad?

¿Por qué crear un blog? ¿Y por qué no crearlo?

No será porque me sobra algo que la gente coloquialmente llama tiempo?

No lo creo...

Será por que tengo algo que decir (alguien dice que todo el mundo siempre tiene algo que decir, pero... cuanto de cierto hay en eso?)?

Podría ser... que no diga mucho no quiere decir que no tenga nada que decir.

Será por que no tenia nada mejor que hacer?

Posiblemente, en mi lista mental (no hay que malgastar papel, y/o bits) de prioridades en mi vida, la creación de un blog en vida (por que póstumo para que lo quiero) está en primera posición ¬¬.

Pues va a ser una mezcla de todo y de nada, por que lo he creado y punto.

Pero... ahora que? Esto habrá que mantenerlo activo... (eso de activo es relativo)

Como la intención es lo que cuenta, y el espacio-tiempo es relativo (es decir, lo que escriba y cada cuanto lo escriba), aquí empieza una "buena amistad", o lo que sea.