Páginas

lunes, 21 de junio de 2010

Dies de platja

Aquest temps sembla que no acompanya, i amb el refredat de rigor a sobre, desprès d'una onada de calor i una benvinguda ben lleugera al fred, no es pot anar gaire lluny, però s'hi va.
Si ve de gust una passejada amb un aire 'sorrós', sorrós de sorra d'aquella que al moment no es nota però que es va acumulant per on vol, es fa; si es vol prendre un gelat, evitant el gèlid gel, es pren; si es vol anar amb un vestidet sense mànigues, amb un bon mocador al coll i d'altres a la butxaca, es va; i si es vol prendre un bany a la platja amb l'aigua tan freda que sembla que s'et clavin agulles per tot el cos, mirem el cantó positiu i es pren, així ens estalviem el que costa anar a fer-se acupuntura.
Els 'Día de No Playa' sempre són benvinguts, qui en sap el contingut ja m'entendrà, però un 'Dia de Platja', d'aquells que tothom entén, ja tocava, que per això estem a mitjans d'un fred Juny.

Una platja amb sorra fina i dunes al darrere potser no era la millor opció pel dia de vent que feia. Però aquesta va ser l'escollida i calia aprofitar el viatge, amb cançons infantils durant el trajecte incloses, dia que va començar per ser de platja i un dia de platja sense bany no es dia de platja ni és res.
Abans d'endinsar-nos a la gèlida aigua calia un entrenament: una bona passejada per la vora fent un tastet del que ens esperava fent petar la xerrada o uns partidets amb raqueta de 'pàdel-platja'.
Un cop dins el mar, el mar, el maaar, posem to 'Manel', el fred ja ni es notava; això si, parats millor evitar estar.

Un núvol el sol ens a tapar,
i sortir a assecar-se vam haver d'anar
per una pulmonia no agafar.
Sense tovallola s'hi estava prou bé,
en realitat no feia tan de fred
tot i que el banyador mullat estès.
Com nens petits ens varem recrear
amb un joc de sorra entre les mans,
i aigua al fons hi vam trobar.
Algú s'hi ficà al pou desprès,
per no sortir-hi tot i que volgués,
sense ajuda no ho podia fer.
Era l'hora de fer el dinar,
i per tant de la platja calia marxar
tot i que el dia encara no va acabar.

Arribava l'hora d'anar dinant mentre es feia el dinar, es allò que tenen les raclettes al moment. Una d'espàrrecs, una de filet, una de pa amb formatge i tornem als espàrrecs, una de xampinyons, una de pa amb paté... I per postres un 3 de rombes molt dolç, encara que algú es va haver de conformar amb una poma.

 Nyam nyam, quan hi tornarem?


Parlant de tot i de res, que de vegades les paraules no calen, passen les hores volant. Serà la tertúlia o serà que acabem de dinar, però sobretot és per la bona companyia que continuem asseguts al voltant de la taula. Els records del passat estan presents en tot moment: fotografies de la infància i viatges de temporades passades, gent que marxa o esdeveniments que marquen. Però el futur està per arribar, hi ha qui bosses ha de preparar, marxar d'hora per anar a treballar, acomiadar als que s'en van o simplement tornar a casa a descansar.

De tot això una cosa vaig trobar a faltar, una frase que es repetia sovint, unes paraules sense importància. Vaig trobar a faltar el 'Pots parlar' de sempre. Serà que alguna cosa ha canviat, serà que el temps ha passat més de pressa del que m'és normal, no sé què haurà estat però potser ja han passat els dos anys.

No hay comentarios:

Publicar un comentario