Va de llibres V

Los libros son hijos inmortales que desafían a sus progenitores.
                                                                                        Platón

Desprès de més d'un any des de l’última entrada de llibres però sense haver-ne acumular gaires malauradament....


"Los elixires del diablo" (1815) de E. T. A. Hoffman és una novel·la gòtica que narra la vida tortuosa del monjo Medardo, model de virtut marcat des del seu naixement pels poders demoníacs i celestials que desprès de prendre els elixirs del diable veu com la seva ànima queda corrompuda per la vanitat i la luxúria. 

Así grité en la tenebrosa oscuridad, pero jsuto debajo de mis pies golpeó con más fuerza y balbuceó: "Jijiji... Jijiji... hermanito... hermanito... Me-dar-do... estoy aquí.. aquí... abre... abre... vamos al bosque... al bosque". Ahora resonaba la voz oscura en m interior como antes lo había hecho en el exterior. Ya la había oído con anterioridad, pero no tan rota y lóbrega. Con horror creía escuchar mi propia voz.

"El Ocho" (1988) de Katherine Neville transcorre entre 1790 i 1973 i narra la recerca d'un llegendari joc d'escacs que va pertànyer a Carlomagno. A les seves peces es pot trobar una formula vinculada a l’alquímia, la maçoneria i les forces còsmiques. Qui intenta recuperar-les pateix amenaces de mort ja que es creu que qui aconsegueixi reunir totes les peces gaudirà de poders il·limitats.

No es magia - lo corrigió Newton - , sino ciencia. La más peligrosa de todas las ciencias, cuyo objetivo es alterar el curso de la naturaleza. El hombre inventó la Razón sólo para que lo ayudase a descifrar las fórmulas creadas por Dios. En todo lo natural hay un código... y cada código tiene una clave.

"Plegarias atendidas" (1987) de Truman Capote narra les peripècies d'un orfe que sobreviu aprofitant-se del seu atractiu, ingeni i versatilitat sexual; convertint-se en una puta d'alt standing i relacionant-se amb els rics i famosos. Històries d'una petita societat propera a Capote que va relatar gairebé sense emmascarar.

Eres un buen chico- me hizo saber Mr. Wallace-. Bueno, ya sé que no eres tan chico, no estoy tan borracho. A la vista está que tienes muchas horas de vualo, pero no importa, eres un buen chico. Lo llevas en los ojos. Ojos heridos. Humillados y Ofendidos. ¿Ha leído a Dostoievski?... Eres uno de sus personajes. Humillado y Ofendido.

"Fahrenheit 451" (1953) de Ray Bradbury es situa a una soicietat imaginada, de caràcter distòpic, a on els bombers tenen la misió de cremar llibres ja que, segons el govern, llegir impedeix ser feliç perque omple d'angoixa; al llegir, els homes comencen a ser diferents quan han de ser iguals, aquest és l'objectiu del gover, que vetlla per tal que els ciutadans siguin feliços i no es qüestionin les seves accions i rendeixin a la feina.

Si no quieres que un hombre se sienta políticamente desgraciado, no le enseñes dos aspectos de una misma cuestión, para preocuparle; enséñale ssólo uno. O, mejor aún, no le des ninguno. Haz que olvide que existe una cosa llamada guerra. (...) Dale a la gente concursos que puedan ganar recordando la letra de las canciones más populares, o los nombres de las capitales de Estado o cuánto maíz produjo Iowa el año pasado. Atibórralo de datos no combustibles, lánzales encima tantos "hechos" que se sientan abrumados, pero totalmente al día en cuando a información. Entonces, tendrán la sensación de que piensan, tandrán la impresión de que se mueven sin moverse. I serán felices, porque los hechos de esta naturaleza no cambian. No les des ninguna materia delicada como Filosofia o Sociologia para que empiecen a atar cabos. Por ese camino se encuentra la melancolia.

"El cas de Charles Dexter Ward" (1927) de H.P. Lovecraft ambientat a Providence i a on es relaten els estranys esdeveniment que envolten al jove protagonista i al seu misteriós avantpassat desaparegut, un estudiós de l'ocultisme, l’alquímia i la necromancia.  El jove comença una investigació de documents i arxius per tractar de recuperar la feina del seu precursor mentre la seva cordura sembla que es degeneri.

Un home té dret a disfressar-se si li resulta útil, sempre que tingui dret d'existir i sempre que no destrueixi a qui el va fer venir des del més enllà de les esferes.

Aquí vaig intentat començar "American Phsyco" (1991) de Bret Easton Ellis, llibre que vaig comprar en el mercat de segona mà Flea Market per 2€. Aquest descriu molt detalladament (aquest va ser un dels motius per no passar de les 20 primeres pàgines juntament amb el fet de tenir-ne més de 400 i no voler carregar-lo amunt i avall cada dia) i en primera persona la vida d'un assassí de Manhattan a finals dels vuitanta.

Tengo todas las características de un ser humano: carne, sangre, piel, pelo. Pero ninguna emoción clara e identificable, excepto la avaricia y la aversión. Está ocurriendo algo horrible dentro de mí y no sé por qué. Mis sangrientas lujurias nocturnas están empezando a apoderarse de mí, me siento letal, al borde del frenesí, creo que mi máscara de cordura está a punto de desmoronarse.

"Homes" (1891) de Paul Verlaine em va tocar en un sorteig d'un programa de ràdio. Es tracta d'un conjunt de poemes eròtics en francès, i la seva corresponent traducció.

Monte sur moi comme une femme
Que je baiserais en gamin
Là. C’est cela. T’es à ta main?
Tandis que mon vît t’entre, lame
Dans du beurre, du moins ainsi
Je puis te baiser sur la bouche,
Te faire une langue farouche
Et cochonne, et si douce, aussi!

Em sembla que em vaig deixar d'apuntar algun llibre per aquí... Igualment però, vaig deixar bastant de banda la lectura amb l'excusa d'esperar que m'arribés l'ebook que vaig comprar, tot i que el "destí" em digués que no havia de deixar el paper...

Començant l'etapa 'ebook' ...

"Metamorfosis en el cielo" (2011) de Mathias Malzieu té com a protagonista al pitjor especialista d'escenes de risc sense xarxa, somni frustrat del qual sempre va ser volar. Degut a una greu malaltia, se li presenta la oportunitat de fer realitat el seu somni.

Yo puedo convertirte en pájaro y curarte, aunque tendrás que asumir todas las consecuencias. Para activar tu metamorfosis, tienes que hacerme el amor.

"Sin noticias de Gurb" (1991) de Eduardo Mendoza relata, gràcies a la sàtira i la paradoxa, la recerca d'un extraterrestre perdut a la ciutat de Barcelona. El narrador, un altre alienigena sense sentit comú, va canviant la seva aparença per poder 'conviure' amb la resta de la ciutat.

El lenguaje de los seres humanos es trabajoso y puerol... Hablan largamente y a gritos, con acompañamiento de ademanes y muecas horribles. Aún así su capacidad de expresión es limitadísima, salvo en el terreno de la blasfemia y la palabra soez.

Anteriorment: "Va de llibres" , "Va de llibres II" , "Va de llibres III" i "Va de llibres IV"