Que otros se jacten de las páginas que han escrito; a mi me enorgullecen las que he leído.
Jorge Luis Borges
La llista de llibres pendents continua creixent, el ritme de lectura però, em sembla que va disminuint... Serà perquè els llibres cada cop són més "densos"? Que jutgi qui se'ls hagi llegit.
Aquí va la segona entrega de Va de llibres:
La trilogia Millenium va arribar, no tenia intenció de llegir-me'n cap, però al final em vaig decidir per començar i desprès per no continuar. 'Los hombres que no amaban a las mujeres (Stieg Larsson)' no es podria dir que sigui un llibre e butxaca, i dur-lo cada dia a sobre no és gaire còmode, sort que no és una lectura gaire feixuga i la lletra no gaire petita. Per qui no se l'hagi llegit, vist la pel·licula, o sentit parlar-ne tracta sobre la investigació d'una desaparició que va ocorre fa més de 40 anys. No tinc intenció d'acabar la trilogia, almenys a curt termini.
El 27 de gener vaig escoltar la noticia de la mort de J.D. Salinger. Ja havia sentit parlar de "The Catcher in the Rye" però no va ser fins llavors que vaig decidir a llegir-ho. Conclusió immediata, el llibre està sobrevalorat. Potser és que m'esperava una altra cosa i mentre el llegia no tenia en compte que el llibre es va publicar al 1951, potser. Conclusió posterior, no crec que estigui sobrevalorat. El llibre explica, en primera persona, les aventures i desventures del controvertit i jove Holden Caulfield. "L'obra no és obscena, simplement és forta pel seu contingut de critica social".
"Vivo en Nueva York y de pronto me acordé del lago que hay en Central Park, cerca de Central Park South. Me pregunté si estaría ya helado y, si lo estaba, adonde habrían ido los patos. Me pregunté dónde se meterían los patos cuando venía el frío y se helaba la superficie del agua, si vendría un hombre a recogerlos en un camión para llevarlos al zoológico, o si se irían ellos a algún sitio por su cuenta. "
No recordo com vaig trobar 'Momentos de placer' de Neil Labute. Relats curts "divertits i originals", lectura lleugera i ràpida. Contes que et sorprenen a l'últim paràgrafs i donen sentit a la història. He de dir que no m'el vaig acabar...
"Discutint" sobre aniversaris a una festa, no d'aniversari; i potser amb unes copes de més, em van parlar de 'Las voces del desierto'.
“Cuando le hablé de la fiesta de cumpleaños, me escucharon atentamente. Hablé del pastel, de las canciones, de los regalos y de la nueva vela que se incorpora cada año.
-¿Para qué lo hacéis? –me preguntaron-. Para nosotros una celebración significa algo especial . Pero no hay nada especial en hacerse viejo. No hay que hacer ningún esfuerzo, simplemente sucede.
-Si no celebráis que os hacéis mayores –dije yo- ¿qué celebráis?
-Que nos volvemos mejores –fue la respuesta- . Lo celebramos si este año somos personas mejores y más sabias que el año pasado. Sólo una o uno mismo puede saberlo, así que eres tú quien debe decirle a las demás personas cuando ha llegado el momento de celebrar la fiesta.
“Vaya, vaya- pensé-, esto es algo que debo recordar”
Marlo Morgan relata la seva experiència al desert australià amb els aborígens i com la seva mentalitat va canviant. La història que relata és sorprenent, detalla molt acuradament costums, creences, rituals d'un grup d'aborígens, els quals al seu parer (el dels aborígens), no surten gaire ben parats. Tant descontents com estaven del resultat final, van aconseguir parar el rodatge de la pel·licula que s'estava fent sobre el llibre i que l'autora admetés que es tracta d'una novel·la de ficció. Ficció o no, el llibre et fa reflexionar.
Feia ja temps que me'l volia llegir, és un d'aquests llibres infantils amb reflexions d'adult que et fan pensar. 'El Principito' d'Antoine de Saint-Exupéry és una metàfora en la qual es tracta de temes tan profunds com el sentit de la vida, l'amistat i l'amor. Comença amb una crítica sarcàstica a les coses importants de la vida i als adults, a com es condiciona als nens i se'ls condueix pel camí "correcte".
“Los hombres ocupan muy poco lugar sobre la Tierra… Las personas mayores no les creerán, seguramente, pues siempre se imaginan que ocupan mucho sitio.”
Buscant per les prestatgeries de la biblioteca, vaig trobar 'Que no me'l toquin' de Marta Sabaté , Premi Pere Quart d'humor i sàtira 2003. Històries que plantegen possibilitats insòlites de relacions humanes. Des de una dona furiosa que es venja dels amors de la infantesa, un home obsessiu que enfonsa l'ànim dels terapeutes o una variant exòtica de l'escudella de Nadal. Relats curts per passar el viatge en tren de cada dia.
"Al pricipio me limitaba a comer, royendo y masticando tan felíz, siguiendo los dictados de mi gusto. Pero pronto empecé a leer, un poco por aquí, otro poco por allí, en los bordes de mis comidas. Y según transcurría el tiempo fuí leyendo más y masticando menos, para terminar pasándome prácticamente todas las horas de vigilia leyendo y comiéndome sólo los márgenes."
Al Març van estrenar als cinemes 'The Picture of Dorian Grey' i en comptes d'anar a veure-la, vaig decidir llegir la novel·la, gran decisió ja que abans d'acabar-la vaig intentar veure el film i em va decebre molt ja que no es semblava gens al llibre. Ja havia llegit amb anterioritat a Oscar Wilde i esperava no decebrem , i així va ser. Partint de l'argument de l'eterna joventut, el vertader tema central de la novel·la és el narcisisme, el personatge principal posseeix una excessiva admiració per ell mateix, fins l'extrem de no desitjar cap altra cosa que conservar-se tal i com apareix al quadre.
"Me pregunto quién definió al hombre como un animal racional. Es la más prematura de las definiciones. El hombre es una multitud de cosas, pero no es racional."
Desprès d'aquest, vaig voler recuperar a un Sade molt narrador, una lectura molt densa que va ocupar diverses setmanes i amb un parell de llibres pel mig. 'Els crims de l'amor' (aquest recull del link no és exactament el que em vaig llegir, he de dir) és un recull de diversos relats llargs, però l'edició que vaig agafar només en tenia tres. Aquests relats no són tan frontals en el tractament del sexe i la perversió com altres de les seves obres, però plasmen igualment la seva particular visió de l'existència. Visió monstruosa, terrorífica, perversa, anormal no aliena a allò humà. Històries amb finals infeliços que no et deixen indiferent. El relat que més em va sorprendre, tot i que aquesta no seria la paraula, va ser 'Florville i Courval o el fatalisme'.
"Degenerem i ens convertim en ninots fastigosos, obsedits pel record de les passions que ens han fer massa por, i de les temptacions exquisides a les quals no vam tenir el valor de cedir."
Buscant una lectura més lleugera abans d'acabar amb Sade, em van deixar 'Sputnik, mi amor'. Ja feia temps que volia llegir a Haruki Murakami tot i que volia començar per 'Tokio Blues'. Es tracta d'un viatge dins un viatge al rescat d'un amor platònic enmig d'un triangle amorós. Un viatge on el protagonista s'adonarà que, tot i estar en el món real, de vegades es possible entrar a una espècie de segon pla o univers paral·lel on la gent es veu a si mateixa fent altres coses, s'escolten, es senten i es veuen coses irreals.
"Me apoyo en la pared y respiro lentamente, en silencio, fijando la atención en un punto del espacio, ante mis ojos. Compruebo los lazos entre un tiempo y otro tiempo. El teléfono no suena. Un silencio sin promesas llena indefinidamente el aire. Pero yo no tengo prisa. No hay por qué apresurarse. Estoy preparado. Puedo ir a cualquier parte."
Començant amb la llista de llibres extreta de Firmin em vaig adonar que la majoria no els podré trobar a la biblioteca. Un dels que sí vaig trobar i per on vaig començar va ser 'The Ginger Man' de James Patrick Donleavy. És una obra lírica i obscena, crònica de lluita contra la castedat, la fidelitat, la sobrietat i l'honor del protagonista, Sebastian Dangerfield, alies Ginger Man. Irresponsable, brut, seductor, entabanador i pobre. Tot i que es burla del món i de si mateix, és fràgil com els pastissos, d'aquí el seu sobrenom. Va estar prohibida a Irlanda durant vint anys i una adaptació teatral al 1959 a Dublín va haver de ser retirada degut a les pressions clericals.
"Refunfuño y gruño,
desprecio y escupo,
pobres cerdos,
sois unos sucios."
Ara mateix estic acabant un llibre i començant un altre. El que s'acaba el vaig trobar a una prestatgeria mentre intentava acabar de fer un registre dels llibres que tinc per casa. És la segona part d'un llibre considerat durant molts anys a França, i a la resta del món, com escandalós i amb una vida pràcticament clandestina, considerat actualment una obra clàssica de la literatura eròtica contemporània: 'Emmanuelle' de Emmanuelle Arsan (Marayat Rollet-Andriane).
"El que se comporta como el vecino de enfrente, es el vecino de enfrente. En lugar de cambiar el mundo, no hará si no reflejar lo que pretende destruir."
I el que acabo de començar:
"El almuezo desnudo: un instante helado en el que todos ven lo que hay en la punta de sus tenedores"
'The Nacked Lunch' de William S. Burroughs, és un descens als inferns de la droga i una denuncia horroritzada i sardònica, onírica i al·lucinatòria de la societat actual, un món sense esperances ni futur. El títol li va suggerir Jack Kerouac, un altre dels autors de la llista de pendents, i es tracta d'un recull de les notes que va escriure durant la seva "Malaltia" i deliri. El llibre es va prohibir a Boston degut als actes de pedofília i assassinat que el llibre planteja, però la sentència va ser anul·lada posteriorment.
Suggerències pels propers?
No hay comentarios:
Publicar un comentario