Páginas

domingo, 3 de enero de 2010

Viatge pels llits de la nostra vida

El viatge pels llits de la nostra vida va començar amb un trajecte en tren cap a la cambra dels somnis. Allà ens esperava un camell d'orient entrant a la ciutat, que no volia malgastar l'ocasió de tastar el galet que tenia al costat. Flocs de neu de colors llampants ens indicaven el camí per arribar a la clandestinitat a travès d'un petit carrer gòtic entre les restes de muralla. Entre originals i tradicionals, entre monòlegs i silencis sepulcrals, el temps semblava que no anava passant. Arribava l'hora d'iniciar el viatge cap al viatge. Passant per princeses, picassos i pujades s'acosta el moment de somiar.
El viatge pels llits de la nostra vida s'ens presenta amb música i balls. Ens guia un cèlebre acròbata de llit elàstic que va decidir intentar el quàdruple salt mortal. Malauradament té un accident a l'inici del nostre viatge i acabem tots a un hospital dirigit per una doctora bastant peculiar. A partir d'aquell moment revivim tots plegats els moments més significatius de la seva vida sobre un llit. I de llit en llit, també fem un viatge per alguns dels moments més importants de la nostra existència.
Hi ha escenes que ens deixen perplexes, piruetes i girs amb destresa entre un magatzem amb matalassos a vessar.
Endinsats en un territori de trànsit entre la vida i la mort passem pel bressol de la primera infància, el llit del primer conte i els jocs a la llitera perseguint el nostre osset de peluix.
 
El sexe al llit matrimonial ens endinsa en un món d'altura i maniobres impossibles.
 
L'insomni i la solitud al llit desprès d'una separació.

El llit del presoner i del malalt, un altre ensurt en el nostre camí que ens fa desviar-nos per uns moments del llit en de curs.
Ja cap al final, el llit de l'últim i "Gran Salt".



Tot això per acabar al llit del l'últim viatge,el llit de la mort.

Llits i matalassos que acumulen les històries passades i properes. Escoltant entre llençols, sota coixins, trobem fragments de vida, fragments de somnis...

El llit del malalt ens ha marcat i encara que amb una baixa al davant la cosa ha de continuar. Tot s'ha quedat en un ensurt que torna a reaparèixer desprès de la fruita prohibida, que per alguna cosa té aquest nom.
L'hora de somni sembla que va arribant però la nit encara dona per molt i no es deixa el parlar. Un matalàs dona per molt, però no per tant. Tothom ha d'acabar cedint un lloc al seu espai vital, que dependrà de cada cas. 

El mati està arribant i un gall no trigarà a cantar, abans però cal fer l'esmorzar.

El viatge a acabat, camins separats ens han unit, però com algú ja ens ha dit "Qui sap quines altres vides junts ens esperen".


I ara, quin és el nostre llit?

1 comentario:

  1. jess!!

    no havia llegit mai cap entrada del teu blog, i m'ha agradat molt :)

    de fet, he entès més coses de l'obra, crec que li començo a trobar algun sentit, jejeje

    esperem que el de la fruita prohibida estigui millor, i que hagueu arribat bé cadascú a casa... (la del maresme inclosa)

    perdó per haver marxat tant ràpid al matí, però és que tenia por de perdre el tren!

    un petó!

    ResponderEliminar