Páginas

domingo, 24 de enero de 2010

Va de llibres



No acostumava a llegir gaire, més ben dit, encara no acostumo a llegir gaire; suposo que va per temporades, a l'estiu per exemple no acabo cap llibre, més aviat deixo la lectura pel tren. Però ara què? les classes han acabat, els trajectes en tren no se quan tornaran ...
No podria dir quin d'aquest llibres m'ha agradat més, ni englobant aquells que aquí no apareixen i que anteriorment he llegit o aquells que espero que m'agradi llegir. Sota el link de cada títol trobareu o bé poder llegir el llibre online o bé més informació sobre aquest. 

El primer llibre de la meva tornada al món dels llibres (estic parlant de febrer del 2009) va ser una gran troballa dins la col·lecció que només feia que agafar pols a la prestatgeria. Vaig decidir portar-me'l al viatge al Marroc, però no va ser fins la tornada que el vaig començar (allà ja estava prou entretinguda).
M'havien parlat, no recordo qui, molt bé d'aquest títol, i no em podia estar de no llegir-lo. Aquest llibre va marcar l'elecció de tota la resta.

"1984" de Georde Orwell es la antiutopía o distopía més cèlebre de totes les escrites durant la meitat del segle XX. Orwell (Eric Blair), presenta un futur en el qual una dictadura totalitària interfereix en la vida dels ciutadans de tal manera que resulta impossible lliurar-se del seu control. Es viu la odissea del protagonista en un Londres dominat pel Gran Germà i el partit únic.
Es situa en un futur no massa llunyà, tenint en compte que es va escriure al 1948, i donant lloc a un enginyós joc de números, 1948-1984. Orwell es va esperar el pitjor per aquest futur, jutjant-lo en funció del present, del seu present i segurament aplicable al nostre present, i així determinant que el pitjor del present és el futur, el pitjor de 1948 és 1984.

Intento recordar com però no recordo perquè vaig arribar a començar al març "De Profundis: epistola in carcere et vinculis". Una carta extensa de Oscar Wilde dirigida al seu antic amant Lord Alfred Douglas (Bosie), escrita durant l'empresonament de l'autor a Reading Gaol. Durant tota la lectura es reviu el ressentiment de Wilde cap al seu amant el qual,directa o indirectament, el va dur a la presó cumplint condemna per comportament indecent i sodomia.

Desprès de veure a algú llegint un llibre amb un títol tan "peculiar" no vaig poder resistir la temptació d'anar-lo a buscar a la biblioteca. A "La náusea" Jean Paul Sartre exposa la seva primera filosofia a través del narrador protagonista i mitjançant un diari, amb el qual ens permet conèixer el pensament de l'autor i reflexionar sobre la veritable existència. La nàusea li apareix al protagonista al sentir el caràcter absurd de l'existència, al captar la realitat com quelcom superflu, contingent; els existents (nosaltres inclosos) venim del no-res, existim sense cap justificació i acabem en el no-res.  "Tot el que existeix neix sense raó, es perllonga per debilitat i mor per casualitat" va dir Sartre.

Desprès d'un intent fallit de començar una recomanació "On the Road" de Jack Kerouac (encara la tinc pendent, no la vaig deixar perquè no m'agradés) vaig començar "Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury" de Quim Monzó, entrant ja al mes d'abril.  Un recull de quinze contes independents entre ells però amb una connexió, el nostre món. Tots ells parteixen del món real, tot i que de vegades acaben esdevenint mons irreals i ficticis. Es basen en una idea inicial i única amb sorpresa final, la qual produeix un gag, una situació còmica irreverent, absurda o corrosiva.

Si vaig començar pel final del segle XIX, calia retrocedir una mica més, a finals del segle XVIII i fer aparèixer al revolucionari Donatien Alphonse François de Sade, més conegut com Marquès de Sade. Així vaig continuar a l'abril amb "La filosofia al tocador", publicada de forma anònima inicialment. Escrita com un diàleg teatral, es relata la complerta perversió d'una jove, duta a terme per uns "educadors", fins el punt d'acabar (...), no desvetllaré el final. Seguint la mateixa línia que altres obres de l'autor, conté explícites descripcions d'innumerables perversions i actes de violència extrema que en moltes ocasions transcendeixen els límits possibles. Els seus protagonistes característics són els anti herois, llibertins que protagonitzen aquestes escenes i les justifiquen. Aquests llibre no et deixa indiferent.

Tornant a Sartre, vaig optar per continuar l'abril amb la seva parella, la també filòsofa Simone de Beauvoir amb "Una mort molt dolça". El patiment, la malaltia i els dies finals de la seva mare van donar lloc a aquest text, una profunda reflexió sobre la naturalesa de la mort i de les diverses maneres d'afrontar-la, tant la pròpia con la de persones properes.

Canviant, no totalment, de gènere, vaig començar el maig amb una de les successores de "1984" i "Un mundo feliz" (aquest últim està a la llista de pendents per llegir també), continuo amb les novel·les distòpiques britàniques. "La naranja mecánica" de Anthony Burgess és un llibre realment joroschó, que cal llegir, si pot ser, abans de veure el film de Kubric ja que a la pel·licula s'han omès algunes escenes i també l'últim capítol. El text es planteja les següents preguntes: és l'home un ésser violent?" o "És la societat violenta amb els seus membres?". Els "drugos" de la novel·la es dediquen a realitzar actes violents per pur plaer. Alex, l'humil narrador i protagonista, s'ofereix voluntari, durant la seva estància a la presó, per seguir un tractament basat en la Tècnica de Ludovico, una teràpia fictícia d'aversió assistida mitjançant drogues. Aquesta tècnica és una còpia artística del fenòmen psicològic conegut com condicionament clàssic.
El començament del llibre es fa una mica "pesat" degut al vocabulari nadsat emprant durant tota la novel·la, però al final t'hi acabes acostumant.

Em sembla recordar que cap a mitjans d'abril, durant una de les classes de disseny web (...), el nom de l'assignatura és bastant més llarg, el professor va mencionar una novel·la que va despertar la meva curiositat. El seu títol era "Història d'O" de Pauline Reage (o Dominique Aury, pseudònims de Anne Desclos), i al maig va passar a primer lloc en la llista de pendents.
Es narra com O, raptada pel seu propi amant i conduïda al tenebrós castell de Roissy, es sotmesa a tortures, humiliacions i violacions col·lectives que ella accepta, inicialment, resignada, per amor als dos homes als quals successivament considera els seus amos. 
La novel·la, escrita amb una intensitat eròtica gairebé al·lucinatòria, va estar prohibida durant anys i va marcar la dècada dels 60 donant la volta clandestinament. Dominique la va escriure per seduir encara més al seu amant, la sensació d'abandonament i per un rebot desprès de que ell li diguès: "Les dones no poden escriure novel·les eròtiques".

Fent aquests resum m'adono que vaig continuar amb el mateix tema, l'amor, encara que tractat de diverses maneres segurament. "El perquè de tot plegat" de Quim Monzó és un recull de trenta relats que ens mostren amb precisió l'eterna incertesa humana. Monzó fa una reflexió, a la seva manera, sobre un dels sentiments que més trasbalsen a l'ésser humà: l'amor o millor, l'instint humà d'aparellar-se.

Va començar l'estiu, per tant vaig deixar la lectura, en realitat no sé ben bé perquè no començo cap llibre en aquesta època...

Cap al setembre, i desprès d'haver començat el llibre per casualitat a l'agost  (m'el vaig trobar sobre una tauleta de nit, no tenia son i la lectura era una bona opció) vaig reprendre la lectura de "El misteri de l'amor" de Joan Miquel Oliver.
El text de la contraportada va determinar la seva elecció:
"Toni Amengual, alter ego de l’autor, ens guia pels meandres mentals d’una trama plena de sorpreses, que es va relligant amb soliloquis surreals i episodis hilarants: un filòsof que va per les cases i pensa a domicili, un escultor que desafia l’ordre de la Creació esculpint una vulva gegant, una parella que viatja al futur per conquerir el seu destí…".
Considerada una novel·la pop, plena de referents musicals i divertides digressions filosòfiques que combina elements fantasiosos i exòtics amb reals.

Calia canviar de gènere, i Edgar Allan Poe amb "Històries extraordinàries" era la millor opció per començar l'octubre. El llibre conté: un breu estudi de la obra de Poe, una edició dels seus relats més famosos ("La caiguda de la casa Usher", "Ligeia", "El gat negre", "El pou i el pendul", "William Wilson", "La màscara de la mort vermella", "La carta robada" i "L'escarbat d'or") i una guia de lectura amb propostes de treballs d'aquests i altres textes de Poe.

 Vaig recordar un llibre que em vaig llegir durant l'assignatura de computació quàntica, "L'art de a comunicació secreta: el llenguatge de la criptografia"  de David Juher. Va ser un bon llibre, ple d'històries reals relacionades amb codis secrets i desxiframents impossibles, o no. La disciplina de la criptografia ha protagonitzat fets històrics relacionats amb la guerra i la pau, l’espionatge, la diplomàcia i la caiguda i el ressorgiment d’imperis i civilitzacions.

A l'anterior llibre (el de criptografia) apareix la pregunta: "Què tenen en comú el Kamasutra i la Bíblia?" i així em va aparèixer el següent text pel novembre. El "Kama Sutra" de Vatsyayana és una l'obra dedicada a l'amor eròtic més famosa i antiga de l'Índia. No es tracta, com generalment s'acostuma a creure, d'un llibre referit exclusivament a les diverses postures adoptades. És, pel contrari, un llibre dedicat a l'art de viure enfocat a l'amor i a l'erotisme, es tracta des de trobar parella, del matrimoni, fins la confecció de brebatges i pocions per estimular el desig i totes les arts de l'erotisme més refinat.

Desprès d'aquest, vaig fer una aturada, treballs finals a la universitat i no estudi per l'únic examen que tenia, així que no va ser fins inicis gener 2010, any nou lectura nova que no vaig començar "La fotografia como documento social" de Gisèle Freund. Relata, com una història sociològica, política i artística de la fotografia des dels seus precursors fins els nostres dies. Junt a l'evolució de la fotografia també es fa un anàlisi dels fets que deriven aquesta evolució i de la societat de cada època.

Encara no he acabat aquest llibre però ja he començat el següent, que va sorgir desprès de documentar-me per una de les anteriors entrades al blog. Buscant informació sobre estudis psicològics sortia mencionat el llibre "El señor de las moscas" de William Golding. L'obra és una fàbula de la naturalesa humana, la història d'un grup de nens anglesos que, desprès d'un accident aeri, es veuen abandonats a una illa deserta d'adults i han de lluitar per sobreviure i cercar una sortida. L'obra aborda temes fonamentals de la vida humana com són la necessitat de l'autoria i valors morals, la naturalesa de la societat humana, el perill del salvatgisme, la religiositat o la culpabilitat.

Durant aquests mesos diversos llibres s'han quedat reservats a la prestatgeria per ésser llegits més endavant, altres m'han resultat més interessants. La llista de llibres pendents va creixent i no per deixar de llegir, cosa bona, suposo.
Espero que algú, desprès de llegir això, tingui interès per alguns dels llibres tractats, si és que encara no n'ha llegit cap.

1 comentario:

  1. Nena! tenia muy abandonado tu blog ;( ... Pero me está costando ponerme al día! Dios! Me siento tan diminuta después de esa tan larga lista de libros, bufff me tengo que poner las pilas! ;) Quizás fui yo quien te habló de "1984", creo que fue uno de los primeros libros que leí en Barcelona y diría que el primero que leí en catalán!, en Cuba estaba prohibido y mis padres lo habían leído en 'la clandestinidad' así que para mí tiene un valor muy especial...

    ResponderEliminar