I was kissin' ... (en realitat no recordo el somni...)
But I can't be late 'cause then I guess I just won't get paid (mmmm... diria que igualment no em paguen...)
These are the days when you wish your bed was already made.
It's just another manic Monday
I wish it was Sunday (diumenge tampoc)
'Cause that's my Funday (Funday?? on?? jo no en tinc d'això!!)
My I don't have to runday (oh)
It's just another manic Monday.
Have to catch an early train, got to be to "university" by eight
And if I had an air-o-plane, I still couldn't make it on time
'Cause it takes me so long just to figure out what I'm gonna wear
Blame it on the train but the boss is already there. (qui es creuria que el tren ha pogut arribar tard...)
It's just another manic Monday
I wish it was Sunday
'Cause that's my Funday
My I don't have to runday (com que no? qui treballa diumenge corre el diumenge)
It's just another manic Monday.
(...)
Així comencen (i gairebé acaben) Susanna, Debbi i Vicky i així comença també el meu dilluns, modificacions a banda (literalment)
Salt en el temps, sense comentaris. Una del mig dia, no es veuen núvols des de la finestra. En realitat no es veu ni el cel. Un cop de vent fa trontollar les febles branques dels alts arbres. Qui ho diria, un 30 de novembre i preguntant-me si haurà arribat el fred.
No importa, a les 6 del matí una ha de sortir preparada de casa amb el kit tardor/hivern/primavera/estiu. No ens podem refiar dels meteoròlegs que no es passen el dia analitzant que fan i deixen de fer els núvols.
No hauria de ser-hi allà, al costat de la finestra, al menys d'aquesta finestra, però hi sóc. Els plans no planejats tampoc surten com s'esperava, haurem de buscar un altre mètode. Ara quin tocava?
Fa bon dia, ningú m'ho ha demanat però fa bon dia (mocador al coll i abric a sobre per descomptat). Tot i que són un quart de tres, no hi gaire gent al carrer. Aprofito per donar un tomb en bicicleta per la ciutat. A veure si tinc sort i em toca la "grossa".
Desprès d'un anàlisi acurat, tinc el resultat: fre dret inutilitzable; conclusió: cap problema, mantenir distància de seguretat i no arribar a velocitats extremes.
Baixo per l'avinguda amb la tranquil·litat de no tenir pressa, què curiós, no? Treballadors anant "tant se m'en fot on", estudiants a estudiar o a treballar o a on vagin... en resum, personetes en un món de personatges.
És l'hora de tocar peus a terra, si més no més temps que els valuosos segons que ens otorguen els semafors en hora punta (punta per a qui?). Caldria dinar? Són gaire bé les tres de la tarda, potser fer un pensament i obrir la bossa per veure si tinc sort i trobo alguna galeta.
Desprès de passejar per una "eixample" vull cambiar d'aires i entro al món "raval". Tinc la tentació d'entrar a una botiga de menjar oriental, es queda en tentació. Encara recordo l'última vegada que vaig entrar: sopes instantanies, germinats frescos (almenys així ho venien), fideus de tot tipus i productes que vés a saber que eren. A la següent tentació hi caic. Holala!! no se m'ha perdut res a allà... pensava que era un altre cosa i surto desilusionada del local.
Del "raval" al "gotic". Cada cop que passo pel barri intento divagar per un carrer nou i descubrir llocs ben curiosos. Davant un outlet de la llar, una botigueta de complements i altres ben curiosa i al costat un restaurant de menú: 9€ al saló i 11€ a la terrassa; taules buides a la terrassa i ple al saló, serà el fred?
A la plaça ja tenen muntades les paradetes per Nadal. Entre molsa, pessebres, caga-tios i decoració variada veig, no sense dificultat, el relleu per les cames. Torno a no tocar de peus a terra.
Dels carrer de "santa caterina" al "born", esquivant la "rivera" per alguns "prohibit el pas". Carrers entre pujada i baixada, de pedra, en obres... és el que té la gran ciutat. Arribo al meu primer destí, la tentació dels queviures. No trigo massa en sortir, encara no són les cinc de la tarda i acaben d'obrir, no hi ha massa gent a aquelles hores. Continuo el camí cap al destí final, aquest serà més llarg, 35 quilometres de distància no es fan en un moment, potser es necessiten dos.
Des d'un "triomf" en obres fins a un "gran-canove" a les fosques (abans d'entrar a sotaterra era de dia, com pot fer-se fosc tan rapid si només era un moment? serien dos llavors...).
Són les sis de la tarda, ja a casa el dia no s'ha acabat. Cal organitzar-se per demà, i per demà passat i per l'altre. Desprès de repostar i preparar, uns moments de reflexió per poder acabar amb un...
... continuarà.
No hay comentarios:
Publicar un comentario