A reveure

Fa més de quatre anys y mig vaig arribar amb un posat tímid que potser encara dura i poques paraules a dir, segurament ara més d'una sobraria. Desprès d'un parell de 'si's arriscats, un per caps de setmana encadenants i l'altre per agafar "la responsabilitat", tot això va començar per algun dia com aquest acabar. No pensant que fos a durar tan vaig arribar, però molt contenta n'he quedat.

Enrere queden moments inoblidables que espero que molts es puguin repetir. Segur que em descuido fets importants, però tots, aquests entre d'altres,al cap estan.

"Corrillos" en hores mortes, al voltant d'una paperera o d'una nevera esperant una trucada d'alerta; xafarderies diverses sobre rumors passats o inventats; jocs amb personatges impossibles o endevinalles sobre un so repetitiu; converses sobre el temps, sobre curiositats tangibles, sobre religió o sobre qualsevol tema que proposi la primera persona que passi pel davant; o qualsevol cosa per passar, sempre treball inclòs, l'estona.

Anècdotes per explicar, i altres confidencials, es podran recordar. Trucades anònimes explicant històries

que no venien al cas; amics invisibles amb típics tòpics per regalar; sopars de Nadal gravats per la posteritat

que no es veuran; "fills que tota mare voldria tenir" parlants o "flamencs-coplers" cantants; converses curioses amb persones de pas xerraires; o curioses i divertides reunions a la fresca.

Moments en els quals millor no pensar. Llargues cues amb escassetat de variats ajudants; abelles, reines o no, voletejant; etiquetes màgiques canviants; pujades de to inversemblants; o ferides de guerra poc importants.

Persones que per descomptat no oblidaré, noves tecnologies a part, entre d'altres que ni tan sols vaig arribar a conèixer, han passat per davant o al costat. Companys a qui consultar en cas de dubte, a qui trucar demanant ajuda o amb qui fer alguna que altra entremaliadura. Persones amb qui riure, amb qui parlar, a qui demanar preguntes indiscretes o a qui escoltar i recolzar. Relacions que fora d'hores, entre joguines o piscines, varem xalar i que espero que perduraran i repetiran.

Aprofitant, i modificant pel cas donat, el que ja vaig escriure en el seu moment, escric:

Recordaré els bons moments,

tots aquells que ja han passat,

alguns que espero que tornaran,

i dels que me'n vull recordar.

Aquells a qui enyorar,

aquells a qui estimar,

aquells que encara hi són

o aquells que ja han marxat.

Records d'un passat llunyà

o d'algun que acaba de passar,

records que m'acompanyaran

quan passi pel seu costat.

Atenció, comunico als meus companys, que he tancat la guixeta (però no he llançat la clau). Gràcies per la seva companyia.