Por, allà està

Por de voler córrer riscos per no saber on acabar, d’estimar-me més el recorregut que l’objectiu. De tornar a començar on sempre per no arribar mai on sembla.

Por de no saber voler el que espero, de perdre allò que conservo. De caminar pel meu món fent cercles per esperar sortir d’un laberint que he fet sense sortida.

Por de no saber entendre allò que s’espera, de no saber què fer en conseqüència. D'acabar en un mar de dubtes sense sentit per començar on era sense haver decidit.

Por d’imaginar-me coses concretes, de sentir que no sento. De no penedir-me del que faig però si de no fer el que podria haver fet.

Por de tenir por d'allò que no cal témer.